Andy Bäcker va presentar el projecte de regeneració urbanística de Sestao a través del programa europeu +CityxChange per crear ciutats intel·ligents. Amb això, la Unió Europea s’ha proposat que cap a l’any 2025 hi hagi 100 districtes que produeixin més energia de la que consumeixen. En el programa, la ciutat basca és l’única representant espanyola.

A Sestao s’han proposat que ja el 2023 una sèrie d’edificis de la ciutat produeixin més energia de la que consumeixen. I, per aconseguir-ho, han posat en marxa un projecte anomenat Xarxa de Calor. Amb aquest projecte, aquesta sèrie d’edificis s’escalfaran amb dues calderes de biomassa i una tercera auxiliar de gas. Alguns d’ells, els ja connectats, han passat d’una qualificació energètica molt pobra a la màxima.

La intenció del municipi biscaí és augmentar el nombre d’edificis connectats a aquesta xarxa de calor i amb altres fonts renovables, com plaques fotovoltaiques, aprofitar la calor residual de la planta d’acer AcelorMittal, o panells solars tèrmics amb els quals s’emmagatzemaria la calor de l’estiu per a aprofitar-lo durant els mesos freds.

Unes altres opcions que es contemplen a Sestao són la creació d’horts solars per a aprofitar l’electricitat que produeixin per a alimentar els edificis que vagin entrant en el projecte. A més a més, l’ús de la vegetació permet la descontaminació del sòl.

Dins del projecte europeu es persegueixen altres objectius, a banda del de l’eficiència energètica, com involucrar a la ciutadania, la sensorització o monitoratge dels consums d’aigua, d’energia o la qualitat de l’aire, la mobilitat sostenible, o la instal·lació de carregadors de vehicles elèctrics.

Finalment, a Sestao s’han signat compromisos com: la neutralitat en carboni per a 2050, estratègies per a fer la ciutat més sostenible, el Pacte d’Alcaldes per a reduir el CO₂ per a 2030, o l’Agenda Urbana, ara en procés d’elaboració, i la creació de comunitats energètiques d’autoconsum.